Crec que tothom té un talent a la vida i l'has d'explotar al màxim, no te l'has de quedar per a tu. Jo crec que un dels talents que tinc és explicar coses i ajudar la gent a superar-se. Ara em dedico al futbol sala com en un altre moment m'he dedicat al waterpolo i en el futur a una altra cosa. Per a mi el futbol sala és un mitjà per concretar actituds i aptituds socials i descargar l'energia negativa de la vida quotidiana. Crec que la vocació de cadascú és ser un mateix. Avui en dia ser un mateix no és ni tan sols una opció. Si no ets fidel a tu mateix perds el temps. La llibertat s'exerceix en la quantitat d'implicació que tens per ser tu mateix. La vocació és ser jo; el futbol m'agrada i l'entenc molt; be , al menys una mica i veig que el nostre equip a d'anar orientat a una mateixa direcció. Dificil ? La veritat es que sí i més jugant a gent amb molta personalitat , però ara es hora de fer la reflecció. Sí, tota la gent té una certa qualitat en el rendiment. L'actitud no suma, multiplica. Un jugador que té una gran actitud pot augmentar el seu valor, però si multipliques per menys d'1 en el fons estàs dividint -això ho vaig aprendre a telecomunicacions!-. Si un jugador no té l'actitud correcte, per molt bo que sigui, en realitat val menys. Per això és tan important l'actitud de la gent davant la vida. També cal inculcarse l'estrategia del grup. Sóc partidari de deixar-nos portar per un de l'equip que asumeixi la responsabilitat de marcar una tàctica concensuada per tots (relativament) . Crec que aquesta responsabilitat tindria de ser duta per la nostra pantera J.F.
Pensem que si ara plantegem bè els partits i juguem com un equip poem escalar forçes posicions, i no hi ha res més gratificant que el dolç sabor de la victoria i l'autosuperació.
...A PER TOTES QUE JA SAPS QUE MAI CAMINARAS TOT SOL......
dissabte, 26 de gener del 2008
REFLEXIÓ
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Sabies paraules Albert. La gent podrà extreure coses positives d'aquest escrit que podriem qualificar de "tractat". Estic d'acord amb moltes coses sobretot en sumar, suposo que fen referència en part a la generositat dels jugadors (una de les 25 normes) que el que fa és elevar el joc del colectiu i sobretot a favor de que algú hauria d'orientar-nos en la part tàctica per entrar cada partit sabent el que farem.
L'ùnic que no entenc és que utilitzis el futbol sala per concretar qui ets, crec que definir la personalitat o l'essència mateixa d'un èsser és quelcom necessari però que abarca multitut de facetes i moments a la vida que en cap cas haurien de limitar-se a un partit de futbol sala o mentar-lo degut a lo insignificant del moment respecte aquests valors vitalicis i pseudo-filosòfics tan amplis i de caràcter psicològic.
Re millor que aportar la teva experiencia en un esqurit. Fa que t'impliquis més. Agraeixo el comentari. No ho duptis
Per alusions és el torn de La Pantera per parlar.
La meva filosofia és "A poc a poc i no ens flipem". Crec que amb el pas del temps i l'esforç del conjunt hem anat millorant certs aspectes, si bé és veritat que caldria una major implicació de tots plegats.
Ara bé, jo soc partidari de que fins que no es consolidi el projecte de federar l'equip, anem fent mica en mica:
"Avui és el sistema de canvis. Demà seràn les rotacions i el pase a primer toc".
Visca Sant Gaudenci i la gloriosa Autoescola!
Publica un comentari a l'entrada